Patir assetjament laboral no és simplement tenir un mal ambient de treball. Parlem de conductes repetides d’hostigament, humiliació, aïllament o pressió psicològica que poden afectar greument la salut, la dignitat professional i l’estabilitat emocional del treballador.
A García Degà Advocats, advocats laboralistes a Granollers, ajudem treballadors que pateixen situacions de mobbing, represàlies, humiliacions, aïllament professional o pressió continuada a la feina. El nostre objectiu és valorar si existeix assetjament laboral, reunir proves de forma segura i plantejar la via més adequada: protocol intern, Inspecció de Treball, demanda judicial, extinció indemnitzada o reclamació de danys.
Aquesta pàgina se centra en l’assetjament laboral. Si el teu problema principal és que ja t’han acomiadat, pots consultar també la nostra guia sobre acomiadament improcedent. Si estàs de baixa mèdica per la situació patida, revisa la nostra pàgina sobre acomiadament estant de baixa mèdica.
¿QUÈ ÉS L’ASSETJAMENT LABORAL?
L’assetjament laboral, també conegut com a mobbing, consisteix en una conducta continuada d’hostigament psicològic o moral dins l’entorn de treball. Pot venir d’un superior, de companys o fins i tot de subordinats, i sol tenir com a efecte deteriorar la salut, aïllar professionalment el treballador o forçar la seva sortida de l’empresa.
No tot conflicte laboral és assetjament. Una discussió puntual, una exigència raonable de rendiment o una reorganització empresarial no són assetjament per si soles. Per parlar d’assetjament laboral han d’existir normalment conductes reiterades, injustificades i lesives per a la dignitat o la salut del treballador.
CONDUCTES QUE PODEN SER ASSETJAMENT LABORAL
Algunes situacions habituals que poden formar part d’un cas d’assetjament laboral són:
- Humiliacions o insults reiterats davant de companys.
- Aïllament deliberat del treballador.
- Retirada injustificada de funcions o buidatge del lloc de treball.
- Crítiques constants sense base objectiva.
- Rumors, burles o atacs a la reputació professional.
- Canvis d’horari, tasques o ubicació amb finalitat de pressió.
- Sobrecàrrega de treball impossible de complir.
- Ordres contradictòries per provocar errors.
- Amenaces d’acomiadament o sancions sense fonament.
- Represàlies després de reclamar drets laborals.
La clau és analitzar el conjunt dels fets, la seva repetició, la seva intensitat i l’impacte sobre la persona treballadora.
TIPUS D’ASSETJAMENT LABORAL
Assetjament vertical descendent
És el que prové d’un superior jeràrquic cap a un treballador. Sol aparèixer en forma d’abús d’autoritat, amenaces, pressió constant, canvis arbitraris o humiliacions.
Assetjament horitzontal
Es produeix entre companys del mateix nivell. Pot manifestar-se mitjançant aïllament, rumors, burles, sabotatge de la feina o exclusió de l’equip.
Assetjament ascendent
Es dona quan un grup de treballadors hostiga un superior o responsable, dificultant la seva feina o qüestionant de forma sistemàtica la seva autoritat.
Assetjament discriminatori
Pot estar relacionat amb sexe, origen, edat, discapacitat, orientació sexual, malaltia, embaràs, maternitat, creences o altres causes protegides. En aquests casos pot existir una vulneració de drets fonamentals.
ASSETJAMENT LABORAL O CONFLICTE LABORAL: COM DIFERENCIAR-LOS?
Aquesta diferència és molt important. No tota situació desagradable a la feina permet denunciar assetjament laboral. Per valorar si existeix mobbing, convé analitzar:
- Si les conductes són repetides i no fets aïllats.
- Si existeix una finalitat d’humiliar, aïllar, pressionar o expulsar el treballador.
- Si hi ha perjudici per a la salut o per a la dignitat professional.
- Si l’empresa coneixia la situació i no va actuar.
- Si existeixen proves objectives de l’hostigament.
Una bona anàlisi prèvia evita presentar denúncies febles i permet construir una estratègia probatòria sòlida.
COM DEMOSTRAR L’ASSETJAMENT LABORAL?
La prova és el punt central en qualsevol reclamació per assetjament laboral. No n’hi ha prou amb explicar que la situació és insuportable: cal documentar els fets de forma ordenada i legal.
Poden ser útils:
- Correus electrònics amb ordres abusives, amenaces o tracte humiliant.
- Missatges de WhatsApp o comunicacions internes que acreditin pressió, insults o aïllament.
- Testimonis que hagin presenciat els fets.
- Informes mèdics o psicològics que relacionin el dany amb l’entorn laboral.
- Parts de baixa mèdica si la situació ha provocat ansietat, depressió o una altra afectació.
- Registre cronològic d’incidents amb dates, persones presents i descripció del que va passar.
- Avaluacions de riscos psicosocials, si existeixen o si s’han sol·licitat.
- Denúncies internes o comunicacions prèvies a Recursos Humans.
Abans de gravar converses, reenviar correus o recopilar documentació interna, convé demanar assessorament. No totes les formes d’obtenir prova són vàlides, i un error pot perjudicar la reclamació.
QUÈ FER SI PATEIXES ASSETJAMENT LABORAL: PAS A PAS
1. No normalitzis la situació
Si la conducta es repeteix i està afectant la teva salut o dignitat, no ho deixis passar. Com més aviat es documenti, més fàcil serà acreditar el que ha passat.
2. Anota cada episodi
Porta un registre privat amb data, hora, lloc, persones presents, què va passar i com et va afectar. Aquest diari pot ajudar a ordenar la prova i preparar la reclamació.
3. Ves al metge si hi ha afectació emocional
Si pateixes ansietat, insomni, atacs de pànic, depressió o somatitzacions, ves al teu metge. Els informes mèdics poden ser rellevants per acreditar el dany.
4. Comunica la situació per escrit
Quan sigui estratègic, es pot comunicar la situació a l’empresa, Recursos Humans, direcció o prevenció de riscos. És important fer-ho de forma ordenada i conservant-ne còpia.
5. Consulta amb un advocat laboralista
Abans de denunciar, convé valorar la prova disponible, la via més adequada i els riscos. En alguns casos interessa activar el protocol intern; en altres, acudir a Inspecció de Treball o preparar directament una demanda judicial.
ON DENUNCIAR ASSETJAMENT LABORAL A GRANOLLERS
Depenent de la situació, existeixen diverses vies per actuar:
Denúncia o queixa interna a l’empresa
Moltes empreses compten amb protocols interns contra l’assetjament, canals de denúncia o procediments d’investigació. Presentar una queixa formal pot obligar l’empresa a actuar i adoptar mesures.
Inspecció de Treball
Si l’empresa no actua o permet un entorn laboral lesiu, es pot presentar denúncia davant la Inspecció de Treball. La Inspecció pot investigar, requerir documentació, visitar el centre de treball i proposar sancions si detecta incompliments.
Via judicial laboral
En casos greus, es pot acudir als Jutjats Socials per reclamar tutela de drets fonamentals, indemnització per danys morals, mesures de protecció o fins i tot l’extinció indemnitzada del contracte.
Via penal en casos especialment greus
Quan els fets són reiterats, hostils, humiliants i greus, també es pot valorar la via penal. No tots els casos d’assetjament laboral són delicte, però en supòsits especialment intensos pot existir afectació de la integritat moral.
PUC DEMANAR L’EXTINCIÓ DEL CONTRACTE AMB INDEMNITZACIÓ?
Sí. En determinats casos, quan la situació laboral es torna insostenible per incompliments greus de l’empresa, el treballador pot sol·licitar judicialment l’extinció indemnitzada del contracte. Aquesta via pot permetre sortir de l’empresa amb una indemnització equivalent a la de l’acomiadament improcedent si s’acrediten els requisits.
És una opció que s’ha d’analitzar amb cura, perquè no sempre convé abandonar el lloc de treball abans de tenir una estratègia jurídica clara.
INDEMNITZACIÓ PER DANYS MORALS
Quan l’assetjament laboral vulnera drets fonamentals o causa un dany acreditat, es pot reclamar una indemnització addicional per danys morals i perjudicis. Per fer-ho és important acreditar la conducta, la seva gravetat, la passivitat empresarial i l’impacte patit pel treballador.
Els informes mèdics o psicològics, les comunicacions internes i els testimonis poden ser decisius per sostenir aquesta reclamació.
OBLIGACIONS DE L’EMPRESA DAVANT L’ASSETJAMENT LABORAL
L’empresa té el deure de protegir la seguretat i salut dels seus treballadors, inclosos els riscos psicosocials. Si coneix una situació d’assetjament i no investiga ni adopta mesures, pot incórrer en responsabilitat.
Entre les mesures que es poden exigir hi ha:
- Activació del protocol intern.
- Investigació imparcial dels fets.
- Mesures per separar víctima i assetjador sense perjudicar la víctima.
- Avaluació de riscos psicosocials.
- Protecció davant represàlies.
- Sanció disciplinària si s’acredita la conducta.
ERRORS FREQÜENTS SI PATEIXES ASSETJAMENT LABORAL
- No guardar proves des del principi.
- Respondre amb insults o amenaces que es puguin girar en contra teva.
- Abandonar el lloc sense assessorament previ.
- Presentar una denúncia sense ordenar els fets.
- No acudir al metge tot i existir afectació psicològica.
- Confiar només en converses verbals amb l’empresa.
- No revisar si existeixen represàlies posteriors, com sancions o acomiadaments.
COM T’AJUDA UN ADVOCAT LABORALISTA A GRANOLLERS?
Un cas d’assetjament laboral requereix estratègia. No n’hi ha prou amb denunciar: cal provar, ordenar els fets i escollir la via adequada.
A García Degà Advocats podem ajudar-te a:
- Analitzar si els fets encaixen jurídicament com a assetjament laboral.
- Ordenar la cronologia del que ha passat.
- Revisar missatges, correus i proves.
- Preparar una comunicació formal a l’empresa.
- Presentar denúncia davant la Inspecció de Treball quan procedeixi.
- Reclamar danys morals o extinció indemnitzada del contracte.
- Defensar-te davant represàlies, sancions o acomiadaments posteriors.
PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE ASSETJAMENT LABORAL
Què es considera assetjament laboral?
Es considera assetjament laboral una conducta reiterada d’hostigament, humiliació, aïllament o pressió psicològica que afecta la dignitat, salut o condicions de treball d’una persona.
Una discussió puntual amb el meu cap és assetjament laboral?
No necessàriament. Per parlar d’assetjament laboral normalment ha d’existir una conducta repetida, greu i lesiva. Un conflicte aïllat pot ser reprotxable, però no sempre constitueix mobbing.
Com puc provar l’assetjament laboral?
Amb correus, missatges, testimonis, informes mèdics, registres d’incidents, comunicacions a l’empresa i qualsevol prova que acrediti la repetició i gravetat dels fets.
Puc denunciar assetjament laboral davant la Inspecció de Treball?
Sí. La Inspecció pot investigar si l’empresa ha incomplert les seves obligacions preventives o ha permès una situació de risc psicosocial.
Puc marxar de l’empresa i reclamar indemnització?
En alguns casos es pot sol·licitar judicialment l’extinció indemnitzada del contracte. No convé abandonar el lloc sense assessorament previ, perquè pot perjudicar la reclamació.
L’assetjament laboral pot ser delicte?
En casos greus i reiterats, pot arribar a tenir rellevància penal per afectació de la integritat moral. No tots els casos laborals tenen recorregut penal, per la qual cosa s’ha de valorar individualment.
Què passa si l’empresa m’acomiada després de denunciar?
Un acomiadament posterior a una denúncia pot ser una represàlia i podria reclamar-se com a nul si vulnera drets fonamentals o s’acredita connexió amb la queixa presentada.
CONTACTA AMB GARCÍA DEGÀ ADVOCATS
L’assetjament laboral no s’ha de normalitzar ni afrontar en solitari. Si estàs patint hostigament, aïllament, humiliacions o pressió continuada a la feina, convé actuar amb prudència, reunir proves i dissenyar una estratègia legal.
A García Degà Advocats, advocats laboralistes a Granollers, analitzem el teu cas i t’expliquem quines vies existeixen per protegir la teva salut, la teva feina i els teus drets.
No oferim consultes gratuïtes. Atenem a Granollers i també online quan l’assumpte ho permet.