La nova passarel·la de mutualitats al RETA ja té una base legal, però encara no es pot tramitar. La Llei 2/2026 va entrar en vigor l’1 d’agost de 2026 i reconeix a determinats professionals col·legiats la possibilitat de transferir al sistema públic els drets econòmics acumulats en una mutualitat alternativa. El procediment concret, la documentació i la fórmula de conversió depenen d’un reglament que encara s’ha d’aprovar.
Aquesta diferència és decisiva. La llei obre una opció voluntària, però, si s’utilitza, l’enquadrament en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) serà obligatori i irreversible per a l’activitat professional que va motivar la transferència. Abans de triar convé saber quina part de l’estalvi és transferible, quins períodes públics existeixen, quin efecte pot tenir la conversió i quins drets quedarien a la mutualitat.
No totes les persones mutualistes es troben en la mateixa situació. L’edat, la data d’incorporació, l’existència d’una pensió, la manera com es van fer les aportacions i la carrera de cotització pública poden canviar completament el resultat. Per això, la decisió no s’hauria de basar només en un saldo o en una estimació genèrica.
ÍNDEX
QUÈ HA CANVIAT I QUÈ CONTINUA PENDENT
La Llei 2/2026, de 29 de juliol, modifica la Llei general de la Seguretat Social per millorar la protecció dels professionals col·legiats que van utilitzar una mutualitat de previsió social com a alternativa al RETA. La reforma actua en diversos plans: crea la passarel·la, eleva progressivament les quotes i les prestacions mínimes, augmenta la transparència i preveu regles específiques per reconèixer determinats períodes mutualistes.
La passarel·la permetrà transferir voluntàriament a la Tresoreria General de la Seguretat Social els drets econòmics derivats d’aportacions fetes per complir la funció alternativa al RETA. No equival a un rescat lliure ni comprèn automàticament qualsevol producte d’estalvi contractat amb la mutualitat. Caldrà identificar quines aportacions tenien caràcter alternatiu i quines eren complementàries.
La llei és vigent, però la sol·licitud encara no està oberta
La llei es va publicar el 31 de juliol i va entrar en vigor l’endemà. Tanmateix, remet a un reglament els termes de la sol·licitud i la conversió dels drets econòmics en períodes cotitzats. Aquest reglament s’ha d’aprovar en el termini màxim de tres mesos des de l’aprovació de la llei.
Fins que el reglament entri en vigor no començarà el termini individual d’un any per sol·licitar la transferència. Per tant, no és correcte afirmar que aquest any va començar l’1 d’agost. Tampoc no existeix encara una fórmula definitiva que permeti calcular amb precisió quants mesos de cotització obtindrà cada persona.
Què convé fer durant l’espera
L’espera no obliga a quedar-se inactiu. És un bon moment per demanar a la mutualitat un certificat complet d’altes, baixes, aportacions i drets econòmics, diferenciant la part alternativa de qualsevol cobertura complementària. També convé descarregar la vida laboral, comprovar bases de cotització i sol·licitar, quan sigui possible, una simulació de jubilació pública.
Si els documents no coincideixen, hi falten anys o el saldo no distingeix productes, convé demanar-ne l’aclariment abans que s’obri el termini. La comparació serà més fiable si parteix de dades certificades i no d’extractes comercials o estimacions antigues.
QUI POT SOL·LICITAR LA PASSAREL·LA AL RETA
La disposició transitòria quaranta-setena permet sol·licitar-la als professionals col·legiats que estiguin o hagin estat inclosos en una o diverses mutualitats alternatives abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2026. La referència no és simplement haver contractat una mutualitat: la incorporació ha d’haver servit com a alternativa a l’alta al RETA per a l’exercici professional per compte propi.
La sol·licitud serà individual. Encara que diversos professionals pertanyin al mateix col·legi o mutualitat, la decisió i els seus efectes s’hauran de valorar segons la trajectòria de cadascú. La llei tampoc no obliga a acollir-s’hi: una persona que compleixi els requisits podrà comparar la transferència amb la permanència a la mutualitat.
Situacions que s’han de verificar
Cal comprovar la data d’inici de l’activitat, els períodes en què la mutualitat va ser substitutòria o alternativa, l’existència d’altes simultànies en altres règims i la naturalesa de cada aportació. Haver cotitzat també per compte d’altri no exclou per si sol la passarel·la, però condicionarà la possible pensió i la utilitat de convertir drets en períodes de RETA.
També s’ha de revisar si hi va haver rescats, mobilitzacions, canvis de producte o baixes. La llei parla de drets econòmics acumulats derivats d’aportacions fetes per complir la funció alternativa. El reglament haurà de concretar com s’acrediten i es valoren quan hi ha moviments o productes diferents.
Pensionistes exclosos i excepció de viduïtat
No pot sol·licitar la transferència qui tingui la condició de pensionista a càrrec d’un règim públic o de la mateixa mutualitat alternativa. La llei introdueix una excepció: percebre una pensió de viduïtat no impedeix, per si sol, accedir a la passarel·la.
Aquesta exclusió exigeix cautela quan existeix una prestació reconeguda, una jubilació parcial, una incapacitat o un expedient pròxim a resoldre’s. No n’hi ha prou amb la denominació utilitzada per l’entitat: cal comprovar si jurídicament existeix la condició de pensionista que esmenta la norma.
La reforma tampoc no permet donar per inclòs qualsevol antic mutualista. Si les aportacions no van substituir el RETA o corresponen únicament a estalvi complementari, pot faltar el pressupòsit legal de la transferència. La documentació de la mutualitat i el futur reglament seran determinants.
QUÈ ES TRANSFEREIX I QUINS EFECTES PRODUEIX
La transferència afecta els drets econòmics acumulats per aportacions vinculades a la funció alternativa. Aquests drets passaran a la Tresoreria General de la Seguretat Social i es convertiran en períodes cotitzats al RETA. La llei fixa criteris, però deixa el càlcul operatiu al reglament.
La conversió no està tancada ni és una equivalència automàtica
Per calcular els períodes es tindrà en compte la base mínima de cotització que hauria correspost al professional si hagués estat al RETA i s’aplicarà un coeficient de millora comprès entre 0,67 i 0,87 per considerar les contingències que la mutualitat no cobria. El reglament decidirà com s’apliquen aquests elements a cada historial.
Per això, no es pot assegurar que un mes a la mutualitat es converteixi sempre en un mes cotitzat amb tots els efectes. Tampoc no es pot calcular la pensió futura mirant únicament el saldo actual. Cal conèixer les dates de les aportacions, les bases mínimes aplicables, la carrera pública prèvia i la manera com el reglament distribueixi els drets transferits.
L’alta al RETA serà obligatòria i irreversible
Si s’executa la transferència, el professional quedarà enquadrat obligatòriament i irreversiblement al RETA per a l’activitat que la va originar. La voluntarietat existeix en decidir si es demana la passarel·la; una vegada materialitzada, la llei no permet tornar al sistema alternatiu per a aquella activitat.
Aquest efecte importa especialment per a qui continua exercint. No només ha de comparar una jubilació futura: també ha de valorar les quotes posteriors, les cobertures públiques i la destinació de qualsevol producte complementari que romangui a la mutualitat. La comparació ha d’incloure el cost i la protecció durant els anys que faltin fins a la jubilació.
Fiscalitat i drets que poden quedar fora
La llei declara exemptes de tributació les operacions econòmiques derivades d’aquesta transferència excepcional i voluntària. L’exempció s’ha d’interpretar dins del seu objecte. No autoritza a considerar exempt qualsevol rescat, mobilització o cobrament de productes mutuals que no formin part de la transferència legal.
Hi pot haver drets econòmics complementaris que es mantinguin a la mutualitat. Abans de signar caldrà conèixer quin import es transfereix, quin queda fora, quines despeses o garanties afecten cada part i si es conserven cobertures de risc. El document final no s’hauria de limitar a una xifra global.
QUINES ALTRES MILLORES INCORPORA LA LLEI
La passarel·la és la mesura més coneguda, però no és l’única. La Llei 2/2026 modifica les obligacions de les mutualitats alternatives i crea regles que poden beneficiar persones que no utilitzin la transferència.
Prestacions mínimes, quotes i transparència
Les prestacions en forma de renda hauran d’arribar, quan es produeixi la contingència coberta, com a mínim al cent per cent de la quantia mínima inicial de la pensió pública equivalent o, si és superior, a l’import de la pensió no contributiva. La norma també preveu l’actualització anual. Si la prestació adopta forma de capital, s’aplica la referència capitalitzada establerta per la llei.
Les quotes convergiran progressivament amb la referència del RETA: el 86 % el 2026, el 93 % el 2027 i el 100 % el 2028, conforme al tipus general de contingències comunes i a la base mínima del tram aplicable per rendiments nets. Això pot elevar la protecció, però també el cost de qui es mantingui a la mutualitat.
A més, les mutualitats hauran d’elaborar informes semestrals clars sobre els fons, el seu valor actuarial i les operacions el cost de les quals pugui recaure sobre els mutualistes, i hauran de remetre informació a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. Aquesta documentació serà útil per comparar escenaris amb dades més transparents.
Reconeixement de determinats períodes mutualistes
La llei preveu dues regles específiques en reconèixer la jubilació ordinària. Per a qui va iniciar l’activitat abans del 10 de novembre de 1995 i va estar obligatòriament en una mutualitat substitutòria, cada mes complet i cotitzat en aquella etapa comptarà com a mes d’alta al RETA a l’efecte del percentatge aplicable a la base reguladora.
També estableix que, per als mutualistes que tinguin 52 anys o més el 31 de desembre de 2026, cada mes complet a la mutualitat alternativa comptarà, en arribar a l’edat ordinària, als efectes exclusius del percentatge de la pensió. Aquesta precisió és essencial: la norma no diu que aquests mesos augmentin la base reguladora ni que serveixin automàticament per completar el període mínim d’accés.
Conveni especial per a un grup concret
Els professionals que van causar baixa abans que la mutualitat apliqués capitalització individual i que no arribin a quinze anys de cotització pública podran subscriure, una sola vegada, un conveni especial. Permetrà computar fins a cinc anys d’activitat anteriors a la baixa.
El termini, els requisits i el cost depenen encara de la regulació del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. No s’ha de confondre aquest conveni amb la passarel·la: són mecanismes diferents i poden respondre a problemes diferents.
QUÈ CAL PREPARAR ABANS DE PRENDRE UNA DECISIÓ
Una revisió útil comença reconstruint tota la trajectòria. Convé disposar del certificat de la mutualitat amb períodes, aportacions alternatives, drets econòmics actuals i productes complementaris; la vida laboral; les bases de cotització; les resolucions de pensions o prestacions existents; i una estimació de jubilació. Si hi va haver diverses mutualitats, s’ha de demanar informació a cadascuna.
Comparar dos escenaris complets
El primer escenari és continuar a la mutualitat: quotes futures, prestació estimada, cobertures i estalvi complementari. El segon és transferir: drets convertibles, mesos que podria reconèixer el reglament, quotes futures al RETA i pensió pública estimada. La comparació ha d’utilitzar una data comuna i deixar per escrit quines dades són fermes i quines són hipòtesis.
Exemple 1. Una professional de 55 anys conserva drets alternatius i acumula dotze anys al Règim General. El còmput especial per a majors de 52 anys pot influir en el percentatge de jubilació, però no permet afirmar, sense més, que ja compleix quinze anys de carència. Ha de separar aquest còmput de la conversió que resulti de la passarel·la.
Exemple 2. Un professional de 45 anys continua en actiu, té estalvi alternatiu i un producte complementari a la mateixa entitat. Si opta per transferir, haurà de conèixer quina part passa a la Tresoreria i quina continua com a estalvi privat, a més d’assumir l’alta irreversible i les quotes futures del RETA.
No decidir només per edat o saldo
L’edat és important, però no substitueix l’anàlisi. Un saldo més elevat no sempre produeix més mesos si correspon en part a estalvi complementari; una carrera pública extensa pot canviar la utilitat marginal de la transferència; i una cobertura mutual de risc pot tenir un valor independent de la jubilació.
Abans de presentar la sol·licitud serà aconsellable exigir una proposta individualitzada i conservar tots els justificants. Si el reglament ofereix opcions de valoració o esmena, els terminis i la documentació s’hauran de revisar abans d’acceptar una xifra definitiva.
PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE LA PASSAREL·LA
Ja puc sol·licitar la passarel·la de la mutualitat al RETA?
No. La llei és vigent, però la sol·licitud depèn del reglament que ha de regular el procediment i la conversió. El termini individual d’un any començarà quan entri en vigor aquest reglament.
S’hi pot acollir qualsevol persona que tingui una mutualitat?
No. Ha de ser un professional col·legiat que estigui o hagi estat en una mutualitat que va actuar com a alternativa al RETA abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2026. L’estalvi merament complementari no és suficient.
La transferència és reversible?
No. La sol·licitud és voluntària, però la transferència comporta l’enquadrament obligatori i irreversible al RETA per a l’activitat professional que la va motivar.
Cada mes de mutualitat es convertirà en un mes de RETA?
La llei no estableix aquesta equivalència general. La conversió dependrà dels drets econòmics, les bases mínimes històriques, el coeficient legal i el futur reglament. Hi ha regles de còmput mensual per a determinats col·lectius, però només als efectes concrets del percentatge de jubilació.
Hi puc accedir si ja cobro una pensió?
Com a regla general, no poden sol·licitar-la els pensionistes d’un règim públic o de la mutualitat alternativa. La llei n’exceptua la pensió de viduïtat. Qualsevol altra prestació s’ha de revisar jurídicament.
REVISEU EL VOSTRE CAS ABANS D’UNA DECISIÓ IRREVERSIBLE
La passarel·la pot corregir situacions de desprotecció, però el resultat dependrà del reglament i de cada carrera professional. Revisar ara els períodes, els drets transferibles i els escenaris permetrà decidir amb documentació completa quan s’obri el termini.
García Degà Advocats pot estudiar la vostra situació des de Granollers i valorar la documentació disponible. La revisió final de l’advocat és necessària abans de presentar qualsevol sol·licitud.