Nou contracte laboral d’artistes: què canvia i quan entra en vigor

El treball artístic acostuma a concentrar en poques setmanes assajos, enregistraments, promoció, desplaçaments i actuacions. Quan el contracte no descriu bé aquestes tasques, el conflicte apareix després: hores no pagades, una temporalitat sense causa concreta, despeses de gira discutides o una indemnització calculada sobre conceptes incomplets. El Reial decret 607/2026, de 22 de juliol crea un marc més detallat per a aquestes relacions laborals.

La primera precisió és decisiva: la norma es va publicar el 25 de juliol de 2026, però no entra en vigor fins al 25 de maig de 2027. Fins aleshores continua sent aplicable el règim vigent. Aquest període de deu mesos permet revisar contractes, convenis, nòmines, protocols i procediments d’autorització de menors sense confondre una norma publicada amb una norma ja aplicable.

El canvi interessa artistes, intèrprets, guionistes i direcció artística, però també una part del personal tècnic i auxiliar de produccions, espectacles i activitats audiovisuals. També afecta productores, promotores, companyies, sales i petites empreses culturals que organitzen el treball. Davant d’un conflicte concret, un advocat laboralista a Granollers pot revisar l’enquadrament i la documentació.

QUÈ CANVIA I A QUI AFECTA EL REIAL DECRET 607/2026

El nou reial decret substituirà el Reial decret 1435/1985 i desplega la relació laboral especial prevista a l’Estatut dels treballadors. La finalitat no és convertir qualsevol col·laboració cultural en una relació especial, sinó ordenar el treball prestat voluntàriament, a canvi d’una retribució, dins de l’organització i direcció de qui produeix o organitza una activitat artística.

Això obliga a identificar la realitat del vincle. El nom del contracte, una factura o la durada breu no decideixen per si sols si hi ha una relació laboral. Cal revisar la dependència, l’organització del treball, la retribució, l’aportació de mitjans, l’assumpció de riscos i les funcions efectivament desenvolupades. Una classificació incorrecta pot generar reclamacions salarials, cotitzacions i conseqüències sobre l’estabilitat del vincle.

Artistes inclosos i mitjans de difusió

La norma enumera, entre d’altres, activitats dramàtiques, musicals, de cant, ball, doblatge, figuració, especialitat, circ, màgia, guió, coreografia, direcció artística, direcció de cinema, orquestra, escena i realització audiovisual. La llista no és tancada: també remet a les activitats reconegudes com a artístiques, interpretatives o executants pels convenis col·lectius aplicables.

L’àmbit tampoc no queda limitat a un teatre o a un plató tradicional. Comprèn produccions destinades a comunicació pública, fixació o difusió per qualsevol suport, inclosos cinema, ràdio, televisió, internet i streaming, així com espectacles o enregistraments en festivals, sales, instal·lacions esportives, circs, parcs temàtics o llocs utilitzats ocasionalment per a una actuació.

Quan hi entra el personal tècnic i auxiliar

El personal tècnic i auxiliar pot quedar inclòs quan els seus serveis estan vinculats directament a l’activitat artística i són imprescindibles per executar-la. La definició esmenta preparació, muntatge, assistència tècnica, sastreria, perruqueria i maquillatge, a més d’altres treballs necessaris per completar l’activitat.

Hi ha un límit important: aquesta inclusió especial no s’aplica a activitats estructurals o permanents de l’empresa, encara que es desenvolupin de manera cíclica. Per això no n’hi ha prou de treballar per a una productora. Cal analitzar si la funció es vincula directament i exclusivament a la producció concreta o si cobreix una necessitat estable. En cas de dubte, convé comparar el contracte, l’organigrama real, el conveni i la continuïtat de les tasques.

Les actuacions artístiques d’àmbit privat queden fora d’aquesta regulació específica, sense perjudici que la contractació pugui continuar tenint naturalesa laboral comuna. L’exclusió de la norma especial no significa absència de drets laborals.

CONTRACTE ESCRIT, TEMPORALITAT I INDEMNITZACIÓ

Des del 25 de maig de 2027, els contractes inclosos en el reial decret hauran de constar per escrit, sigui quina sigui la modalitat i la durada. L’empresa també haurà d’informar per escrit dels elements essencials i de les condicions principals quan no figurin ja al contracte. Aquesta obligació ajuda a fixar funcions, dates, remuneració, conveni, centre o centres de treball i organització de la prestació.

La temporalitat necessita una causa concreta

El contracte podrà ser indefinit o temporal. L’especialitat artística no autoritza a utilitzar contractes temporals de manera automàtica. La durada determinada només serveix per atendre una necessitat temporal de l’empresa i es pot articular per a una o diverses actuacions, un temps cert, una temporada, el temps que una obra es mantingui en cartell o les diverses fases d’una producció.

El document ha d’especificar amb precisió la causa habilitant, les circumstàncies concretes que la justifiquen i la connexió amb la durada prevista. Expressions genèriques com ara “fi d’obra”, “necessitats de producció” o “durada del projecte”, sense fets que les expliquin, poden ser insuficients. Les pròrrogues successives només es justifiquen mentre persisteixi la necessitat temporal que va originar el contracte.

Per al personal tècnic i auxiliar, la temporalitat artística exigeix, a més, que participi en l’execució directa i exclusiva de l’activitat que la justifica. Si la feina és estructural o permanent, cal revisar si correspon una contractació estable. L’incompliment d’aquestes regles, la manca d’alta a la Seguretat Social o determinats encadenaments de contractes poden comportar l’adquisició de la condició de persona treballadora fixa.

Període de prova i documentació

Només es podrà pactar per escrit un període de prova en contractes de durada superior a deu dies. El màxim serà de cinc dies quan el contracte no superi dos mesos; deu dies quan no superi sis mesos; i quinze dies en la resta. El conveni pot ser essencial per comprovar si hi ha una previsió més favorable.

Abans de signar convé conservar l’oferta, els correus, el calendari, el guió de tasques, les convocatòries, els comunicats de treball i les versions del contracte. Aquesta documentació pot acreditar què es va pactar, què es va fer i qui organitzava la prestació. Si el contracte es modifica durant el projecte, el canvi també hauria de quedar documentat.

Indemnització en acabar i preavís

Quan acabi un contracte artístic temporal correspondrà, com a mínim, la part proporcional de dotze dies de salari per any de servei, tret que el conveni o el contracte en reconeguin més. Si la durada total, incloses les pròrrogues, supera divuit mesos, el mínim serà la part proporcional de vint dies per any.

En contractes inferiors a sis mesos les parts podran acordar que la indemnització es pagui prorratejada amb la retribució. En contractes més llargs caldrà atendre el conveni. El rebut ha de permetre saber si aquesta quantitat s’ha abonat realment i evitar que quedi confosa amb el salari ordinari.

El preavís es pot pactar per escrit dins dels límits del conveni. Quan sigui procedent, la norma fixa mínims de deu dies si el contracte va durar més de tres mesos, quinze dies si va superar sis mesos i un mes si va superar un any. Si l’empresa incompleix el preavís degut, haurà d’abonar el salari corresponent als dies omesos. Cal revisar la causa concreta d’extinció, perquè aquestes regles no substitueixen el règim general aplicable a un acomiadament o a un altre incompliment.

SALARI, JORNADA, ASSAJOS I GIRES

Un dels canvis més útils és que la norma identifica temps i conceptes que sovint queden diluïts en un preu global. El salari inclou les percepcions per l’activitat principal i per activitats preparatòries, preproducció, enregistrament, postproducció o promoció, a més dels descansos obligatoris. La nòmina haurà de diferenciar salari base, temps o conceptes retribuïts i percepcions extrasalarials.

La preparació i la promoció no poden ser gratuïtes

La jornada comprendrà l’actuació i també el temps durant el qual la persona artista està sota les ordres de l’empresa fent assajos, preparació, preproducció, enregistrament, postproducció o promoció. El reial decret prohibeix que aquestes activitats es facin gratuïtament.

No tot temps relacionat amb l’ofici és jornada. Una prova de selecció que tingui exclusivament aquesta finalitat en queda fora, sense perjudici de les normes que regulin el procés selectiu. Tampoc no s’ha de confondre el treball efectiu amb temps de disponibilitat, el tractament retributiu dels quals es pot establir per conveni o, si no n’hi ha, per contracte.

Quan l’encàrrec exigeix preparar un projecte o estudiar un paper, el conveni o el pacte individual poden fixar compensacions. Si la persona aporta instruments o materials propis, també s’han d’establir compensacions d’acord amb el conveni o el contracte. Un preu tancat no hauria d’impedir conèixer què cobreix cada concepte.

Calendari, descansos i vacances

La persona artista tindrà dret a conèixer per escrit els encàrrecs, el pla de treball, el calendari d’assajos i les activitats preparatòries amb tanta antelació com sigui possible i, com a regla, almenys un mes abans de la primera activitat. El conveni pot fixar un altre termini. En programacions per temporades o amb molta antelació, s’ha de comunicar el període d’execució i una descripció general de les condicions quan la programació sigui ferma.

El descans setmanal mínim serà d’un dia i mig retribuït, amb regles d’adaptació als dies d’actuació. Si excepcionalment no es pot gaudir d’una festa o descans i no hi ha descans compensatori, les hores s’hauran d’abonar amb un increment mínim del 75 %. Les vacances anuals seran d’almenys trenta dies naturals. En contractes inferiors a sis mesos, quan no es puguin gaudir, les parts podran acordar-ne el pagament prorratejat.

Desplaçaments i gires

El conveni o el pacte individual regularan les gires i els desplaçaments quan correspongui. Si el desplaçament es fa per decisió empresarial i aquell dia no es presta l’activitat artística principal, la persona es considera a disposició de l’empresa i haurà de figurar d’alta a la Seguretat Social. Les condicions econòmiques poden estar cobertes per regles convencionals sobre rodatges, gires o actuacions.

Exemple: una tècnica de so viatja dilluns per ordre de la productora, fa el muntatge dimarts i presta assistència durant el concert de dimecres. El contracte ha de permetre identificar la causa temporal, els centres de treball, el règim del desplaçament, l’alta i la retribució o compensació de cada fase. No s’hauria de tractar tot com si només hagués treballat durant el concert.

ASSETJAMENT, ESCENES ÍNTIMES, IMATGE I TREBALL DE MENORS

La nova regulació reconeix expressament la protecció d’artistes, personal tècnic i auxiliar davant la violència i l’assetjament, inclosos l’assetjament sexual, per raó de sexe i discriminatori. Els plans, protocols i mesures han de tenir en compte la intermitència i la brevetat de molts contractes per oferir respostes ràpides i efectives.

Coordinació d’intimitat i consentiment

Quan una escena inclogui sexe simulat, nuesa, violència sexual simulada o contacte físic intens, el protocol haurà de preveure una persona encarregada de la coordinació d’intimitat. La seva funció és contribuir a protegir els límits i el consentiment i prevenir situacions de violència o assetjament sexual.

La coordinació no converteix en vàlid qualsevol encàrrec ni substitueix el consentiment, la prevenció de riscos o el protocol empresarial. L’empresa ha de facilitar informació sobre els plans i procediments amb tanta antelació com sigui possible i, en tot cas, amb el contracte. Si hi participen menors de 18 anys, les garanties han de ser específiques.

Imatge, dades i intel·ligència artificial

Els drets de propietat intel·lectual es regeixen per la normativa específica. Quan el contracte inclogui una cessió de drets exclusius no gestionats col·lectivament, la retribució corresponent haurà de figurar expressament i diferenciada a la nòmina. Els drets d’imatge, protecció de dades i usos relacionats amb intel·ligència artificial no queden absorbits per una clàusula laboral genèrica: s’han d’examinar segons la legislació aplicable i l’abast real del consentiment o de la cessió.

Abans d’acceptar una clàusula sobre veu, rostre, rèplica digital, reutilització d’enregistraments o entrenament de sistemes convé comprovar finalitat, suports, territori, durada, possibilitat de modificació, remuneració i mecanismes de retirada o oposició quan siguin procedents. El nou reial decret remet a la normativa d’imatge, dades i intel·ligència artificial; no estableix per si sol una autorització il·limitada.

Menors de 16 anys: autorització excepcional

El treball de menors de 16 anys continua prohibit com a regla general. L’autoritat laboral només podrà autoritzar excepcionalment una activitat artística per compte d’altri, dins de l’organització d’una empresa i quan no perjudiqui la salut, el desenvolupament emocional, l’educació, la vida personal o la formació. El treball autònom de menors de 16 anys queda prohibit, fins i tot per a familiars.

L’autorització és imprescindible abans d’iniciar l’activitat, es refereix a una activitat concreta i ha de fixar dies, hores i llocs. Se sol·licita davant l’autoritat laboral del territori on es fa l’activitat principal i, un cop concedida, té validesa nacional per a allò que autoritza. El contracte el formalitza el representant legal i incorpora l’autorització; des dels dotze anys també s’exigeix el consentiment previ del menor.

La norma estableix límits de jornada per edat, descans mínim, prohibició d’hores extraordinàries i regles molt restrictives per al treball nocturn. També exigeix acompanyament, compatibilitat educativa i protecció reforçada. Per això no n’hi ha prou amb una autorització familiar o amb una clàusula genèrica d’imatge.

COM PREPARAR-SE ABANS DEL 25 DE MAIG DE 2027

L’entrada en vigor diferida no aconsella esperar. Des del 25 de maig de 2027, els contractes formalitzats abans passaran a regir-se per la nova norma, respectant les condicions més beneficioses pactades. Empreses i persones treballadores poden utilitzar aquests mesos per identificar divergències entre els documents i la realitat.

Llista de revisió per a artistes i personal tècnic

Convé reunir contracte, annexos, conveni, nòmines, altes, calendaris, comunicats, comunicacions de gira i proves de tasques preparatòries. Després cal revisar classificació professional, causa temporal, durada i pròrrogues; conceptes salarials; jornada i descansos; indemnització; preavís; materials propis; desplaçaments; cessions de drets i protocols.

Si hi ha una successió de contractes o una funció estable sota aparença de projecte, la revisió no s’ha d’ajornar automàticament fins al 2027. Una part de l’anàlisi ja depèn de l’Estatut dels treballadors i de la normativa actualment vigent. Els terminis de reclamació poden ser breus i varien segons l’acció.

Llista d’adaptació per a empreses culturals

Les empreses haurien d’inventariar models de contracte, distingir llocs estructurals de necessitats temporals, documentar la causa i durada de cada producció, configurar nòmines desglossades i revisar procediments d’alta. També han d’adaptar plans de treball, regles de gira, compensacions per instruments, protocols d’assetjament i coordinació d’intimitat.

Si treballen amb menors, necessiten un procediment específic per sol·licitar autorització abans de començar, valorar riscos, assegurar acompanyament i respectar límits educatius i horaris. L’adaptació s’ha de coordinar amb el conveni col·lectiu i la prevenció de riscos, i no s’ha de limitar a substituir el nom de la norma en una plantilla.

PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE EL NOU CONTRACTE LABORAL D’ARTISTES

El Reial decret 607/2026 ja està vigent?

No. Es va publicar el 25 de juliol de 2026 i entra en vigor el 25 de maig de 2027. Fins aleshores s’ha d’aplicar el règim vigent, encara que sigui prudent preparar l’adaptació.

Tot contracte d’artista pot ser temporal?

No. La temporalitat exigeix una necessitat temporal real, descrita amb precisió i connectada amb la durada prevista. L’ús incorrecte pot tenir conseqüències sobre la condició de persona treballadora fixa.

Els assajos i la promoció compten com a jornada?

Sí, quan la persona està sota les ordres de l’empresa. La norma inclou preparació, preproducció, enregistrament, postproducció i promoció i en prohibeix la realització gratuïta.

El personal tècnic sempre hi està inclòs?

No. Ha d’estar vinculat directament i imprescindiblement a l’execució i no cobrir una activitat estructural o permanent. Cal revisar les funcions reals.

Què passa amb els contractes signats abans del maig de 2027?

Des de l’entrada en vigor passaran a regir-se per la nova norma, però es respectaran les condicions més beneficioses pactades. Convé revisar cada contracte i el conveni aplicable.